Palestina: Els altres murs del futbol femení


©Johanna de Tessières/Collectif HUMA


Lloc: Palestina - Ramallah, Cisjordània, Franja de Gaza.


Antecedents:

La pràctica esportiva de les dones en el món àrab ocupa un capítol a part en el camp de les desigualtats i discriminacions esportives. Tradicionalment, quan aconsegueixen els 13 anys no està bé vist que les noies juguin al carrer. Si volen fer esport, han de trobar llocs lluny de la vista dels homes. Una part molt considerable de la comunitat no veu amb bons ulls la pràctica esportiva. A partir d'aquesta edat, s'aixequen murs que fan molt difícil l'esport de les dones. No obstant això, a poc a poc, els temps estan canviant i la lenta obertura conjugada amb l'impuls individual d'algunes dones molt apassionades i convençudes dels avantatges del futbol comença a veure la seva expansió.


Objectius i metodologia:

A Ramallah, articulats entorn de l'esport escolar, deu equips de noies adolescents practiquen el futbol i han creat una lliga. Alguns d'aquests equips són dirigits per dones que, des del seu lloc com a entrenadores, estan obrint fissures en les restriccions comunitàries i religioses.


A Cisjordània i en la franja de Gaza, l'ocupació d'Israel genera una tensió i una violència contínua. Per a aquestes responsables esportives dels clubs, el futbol és una vàlvula que alleugereix la pressió, “és una escapatòria”, “dóna un sentiment de llibertat i de control sobre la pròpia vida” i “permet sentir normalitat”. Mantenen el discurs sobre els valors integradors i educatius de l'esport: el futbol enriqueix la personalitat de les nenes, els dóna autonomia, respecte cap a l'altre i els capacita per a resistir l'opressió.


Al començament de 2019, un club esportiu de la franja de Gaza -el Champions Club de Gaza City- ha decidit, com a iniciativa de les famílies de les nenes, crear un equip femení, que ja entrena dues vegades per setmana en espais condicionats per al futbol femení. Compta amb 15 jugadores entre 8 i 18 anys. Les dificultats són múltiples: les autoritats públiques no concedeixen cap subvenció, l'activitat és, per tant, costejada només pels pares amb el que es dificulta l'accés dels qui compten amb pocs mitjans econòmics. Algunes bones jugadores són convidades a participar fins i tot no podent pagar. L'organització de partits és molt complicada per les dificultats de mobilitat en la franja, però totes somien amb poder representar algun dia a Palestina en un campionat internacional.


Més informació:

Valentine VanVybe (2019) Faireexploser els talents, els barrièreset la colère. La Lliure Belgique

1 view0 comments